El Palau Reial de Barcelona desaparegut

El Palau Reial de Barcelona desaparegut

Senzillament perquè existia el Palau Reial de Barcelona. No sempre aquest lloc en l’historia, tenia aquest nom: des del Pla del Blat, Pla de les Forques, Pla del Comerç, Pla de la Constitució, fins hi tot el Pla dels Porcs utilitzat pels més absolutistes.

Molts dels nomenclàtors de Barcelona correspon al personatges que visqueren el Palau Reial com: Isabel II, Mº Cristina, Marques del Duero, Marques del Campo Sagrado, Conde del Assalto, Lancaster, Mina, Dulce,…

Pocs historiadors saben els fets important d’aquets Palau i cap sobre el que va passar en el seu incendi. En general els barcelonins no li tingueren molt afecta a aquest Palau. Per els personatges que visqueren, representants del poder central? Pel seu valor arquitectònic?

¿Per què en diem el “Pla de Palau” i no fa past molt “Plaza Palacio”?

En l’any 1.380, Pere el Cerimoniós va autoritzar la construcció d’un porxo per l’ús del Forment del Blat en terrenys del Consell de Cent de Barcelona guanyats al mar. Acabava de néixer el que en el temps va ser Palau Reial, monument emblemàtic del Pla de Palau, centre de la vida cultural, revolucionaria i festiva de la ciutat durant part del segle XIX. Seria més tard la “Halle dels Daps” on se’ls posava la “bolla” com a control de la qualitat dels teixits. Transformat en Dipòsit d’Armes de Barcelona en els dies de la Guerra dels Segadors, amb dipòsits d’armaments per 10.000 soldats, va ser finalment expropiat al Consell de Cent el 1.654 per la monarquia d’en Felip IV. A partir d’aquell moment serà la Residencia dels Virreis, emparentats amb la noblesa castellana i tanmateix del Borbó Felip V en el 1.702, que es casaria a Figueres i de l’altre contendent en la Guerra de Successió, l’Arxiduc Carles d’Àustria des de 1705 fins al 1.711, que es casaria a Sta. Ma del Mar i més tard va ser la seu d’ús continuat dels Capitans Generals de Catalunya, per acabar des del 1.846 com residencia dels Reis Borbons quan venien a la ciutat.

Tot seguit a la caiguda de Isabel II, el Palau es va incloure a la relació de desafecció del patrimoni reial, conseqüència dels fets que varen significar la Revolució “La Gloriosa” i de la recent proclamada Primera República que el subhastaria el 1874, quan el Palau tenia les instal·lacions dels Jutjats de Guardia i d’Instrucció.

El meu besavi en Domingo Busquets i Vilà, pare de la meva avia Josefina, comerciant de llanes que comprava la llana a Castella per vendre-la als industrial catalans entre ells el “Rico Catalan” en Turull, conjuntament amb un dels avantpassat de la famosa família Mateu, el varen adquirir.

Restaurada la Monarquia Borbònica, el desembre del mateix any 1875, Alfons XII, volent recuperar la propietat que varen expropiar els seus avantpassats, emet ordre d’ocupació del Palau i s’envia una guarnició de carrabiners per impedir-ne cap altre ús.

Qui el va cremar?

Els carrabiners com a força d’ocupació la nit del Nadal de 1875. No la propietat com les veus maldients de l’època escamparen en el periòdics.

Per tal de defendre el seu patrimoni de l’ocupació militar instruïda per Alfons XII, el meu besavi iniciaria una reclamació judicial contra el Govern de la Monarquia. L’advocat escollit va ser en Laureà Figuerola, catedràtic en Dret, ex-ministre d’Hisenda, introductor de la pesseta a Espanya, lliure canvista, abolicionista i lliberal. Les reminiscències del mateix plet duraren fins la Iª Exposició Universal de Barcelona, el 1.888, vint anys de plets.

Curiositats.

Com a fets curiosos d’aquest Palau podem destacar la seva evolució arquitectònica. La primera gran reforma la porta a terme amb els seus dissenys i traces en Fra Josep de la Concepció el 1663, el 1700 es va construir una galeria al angle esquerra del Palau que portava directament a Sta. Mª del Mar. La reforma neoclàssica finals S.XVIII i més tard la reforma neogòtica ultima, del Segla XIX

Dels personetes i fets esdevinguts al Palau com a curiositats, podem destacar:

El Virrei, al 1667, el Comte de Ricla que tenia per l’amant a Nina Bergonzi, va detenir al famós Giacomo Casanova que estava hostejat, al carrer dels Ases per les relacions secretes que tenia amb la seva novia i després de empresonar-lo a La Ciutadella l’enviaria a Itàlia

El 1802 tota la família de Carles IV vingueren a Palau pel casament del fill en Fernando ( el que seria el rei més traïdor de la historia) i la seva germana. Tres palaus ocuparen: El Reial, La Duana allotjaria la família d’Etruria, comunicada entre ells per un pont efímer, i La Llotja ocupada per en Godoy.

Moltes son les histories i esdeveniments polítics d’aquet Palau entre d’altres: Les bogeries del Comte d’Espanya el 1831 fen fer guàrdia amb una escombra a la seva filla al balcó del palau, tallar les trenes a les dones i `perseguir els homes en barretina i ballant les “Habas Verdes” en les forques dels Glacis de la Ciutadella dels lliberals que feia afusellar. L’ assassinat del General Bassa durant els fets de la crema de convens del 1835. El bombardeig d’en Van Halen el 1842. El càncer del Capità General Espoz i Mina i les discussions al Palau per els assassinats dels carlins presos a la ciutadella el 1836. La mort del Capità General Marqués de la Mina, enterrar a Sant Miquel de la Barceloneta, el fundador de la mateixa Barceloneta…No acabaríem mai és la historia de Catalunya vista pels personatges que exerciren el poder a Catalunya, representants per tant del Minotaure.